Omaha Beach

Originally uploaded by haxocorp

El cementiri alemany de Mont-d’Huisnes és un dels llocs on he sentir més por. Un cercle de tombes a dos nivells excavat en un turonet. A les làpides, els noms dels molt joves soldats nazis. Una creu en el centre del buit. No em vaig atrevir a fer una foto.
En canvi, el cementiri americà, és un mar de creus sobre la platja d’Omaha.

Per què fa tanta nosa la roba estesa a l’arquitectura contemporània?.
Posem els nostres llençols als balcons com a senyeres!

M’angoixa pensar que l’habitació es fa més petita amb cada nova capa de pintura.

El petit príncep va anar a veure les roses.
-No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res –els va dir−. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
I les roses estaven incòmodes.
-Sou boniques, però esteu buides –va continuar dient−. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues ( menys dues o tres per a les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.

Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep

grass

Originally uploaded by haxocorp

La democracia protege precisamente a las minorías y a los disidentes. Cualquier persona que piense conforme a las líneas oficiales no necesita salvaguarda.
El estado de derecho no es una institución para aquellos que nunca entran en conflicto con la ley, sino para aquellos que la transgreden. Ayuda a clarificar si realmente han actuado de forma ilícita. El estado de derecho no sirve para establecer un sistema universal de valores, sino para dilucidar cada caso individual en el que alguien haya infringido la ley.

Otl Aicher,  Tipografía

Sóc un pel·liculero, si. Ja fa anys un film francès va canviar la meva manera de veure les coses. Això va comportar novetats. Fa poc, una altra pel·lícula, americana en aquest cas, em va donar la resposta per tancar aquella etapa. I començar-ne una de nova.

Agafar la bici després de dinar. Calor que crema. Kilòmetres. Solitud. Si em passa alguna cosa, quant trigarà algú a passar per aquí?.

Amb les coses trencades construïm coses noves.

Però, per mentides mentides, les de la fotografia.